Definició: Història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora. (diccionari)

​

Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica. Per fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics. (viquipèdia)

​

 

Antecedents del còmic:

-l'origen del còmic es remunta a l'antiguitat.

-les pintures rupestres, pintades en les grutes.

-els frescos i relleus egipcis, grecs, romans.

-jeroglífics egipcis i la columna trajana.

-els manuscrits il·luminats que poden considerar-se com els primers llibres de còmics.

 

 

Història:

​

Origen còmic europeu: El còmic europeu, amb l'antecedent dels cicles morals del caricaturista anglès William Hogharth, es fixa en l'obra de Rodolphe Töpffer i la seva Histoire de M. Jabot, publicada el 1833, que varen seguir uns altres sis àlbums. El seu Assaig sobre fisonomia de 1845 és considerat com el primer text sobre teoria del còmic.

El desenvolupament del còmic a Europa es va produir gràcies a les revistes clàssiques setmanals o mensuals.

El còmic japonès o manga, com es coneix avui dia, no es va consolidar fins després de la Segona Guerra Mundial gràcies a la tasca pionera d'Osamu Tezuka, tot i que autors com Hokusai són considerats precursors del manga.

 

Poco a poco la viñeta pasó a ser tira.Los textos se integran en la viñeta como letreros, inscripciones en paredes, en el camisón del personaje hasta llegar a incluir el texto en forma de globo.

 

Los cómics norteamericanos en la guerra y la postguerra.• La entrada de los Estados Unidos en la Segunda Guerra Mundial en 1941 movilizó a muchos héroes dibujados en contra de los alemanes y japoneses. Captain America (1941), de Jack Kirby (1917).• En el género de intriga The Spirit (1940), de Will Eisner (1917).• Al acabar la guerra, retorno hacia el humor. Peanuts (1950), de Charles Schulz que constituyó en realidad una reflexión acerca de las ansiedades y neurosis del mundo adulto. El soldado Beetle Bailey (1950), obra de Mort Walker.

 

En España, el poder franquista fue muy activo en la creación de cómics de propaganda política, revistas infantiles Flechas y Pelayos (1937) y Chicos (1938). Jesús Blasco crea Cuto. Eduardo Vañó dibujó a Roberto Alcázar y Pedrín. Manuel Gago El Guerrero del antifaz (1944), Víctor Mora y Ambrós al Capitán Trueno (1956) y José Mallorquí , El Coyote (1947)
El contrapunto crítico a los héroes dibujados del franquismo lo ofrecieron las revistas festivas, como TBO, con La familia Ulises (1944), de Marino Benejam (1890-1975), y Pulgarcito, con José Escobar dibujando a Carpanta y Zipi y Zape, mientras Manuel Vázquez dibujaba Las Hermanas Gilda, víctimas de la represión sexual. En 1958 , Ibañez crea Mortadelo y Filemón, Agencia de información.

 

 

 

Característiques:

​

• Organització seqüencial: Es composa per una sèrie de vinyetes que contenen imatges. Aquestes vinyetes estan ordenades de manera que expliquen una acció.

• Utilització de codis pictocinètics : imatges i senyals que representen el moviment, com les línies cinètiques per representar un objecte en moviment.

• Utilització de codis audiopictòrics : Els sons es representen de manera gràfica.

• Espai i temps: Té capacitat per transmetre la sensació del pas del tems, mitjançant la seqüència de vinyetes i sensació d'espai, que és el que la imatge exposa.

• Guió i dibuix: Aquests dos elements, importants per separat requereixen de dues figures, escriptor i dibuixant, que desenvolupin l'aspecte narratiu i el plàstic.

• Textos plàstics: És important la disposició i el format dels textos, aquests elements conformen una funció expressiva que va més enllà de la literalitat. Per això, les bafarades poden significar un pensament, o els textos grans poden significar un crit.

• Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes. Aquest símbols amb el temps s'han acabat adquirint com a elements del llenguatge del còmic i sovint ja es llegeixen de manera natural. Per exemple una bombeta encesa pot representar una idea, un tronc amb una serra pot representar una persona dormint …

• Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal intenta ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions, ... un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.

 

Indústria del còmic:

​

• Dibuixant. La seva tasca consisteix en la realització de l’esbós, llapis final i a vegades l’entintat.

• Entintador. L’entintat consisteix a realitzar una pàgina en blanc i negre a partir d’una altra prèvia, denominada llapis final, amb l’objectiu d’aconseguir una imatge neta i fàcil de comprendre visualment, marcant els detalls que en llapis final no es poguessin apreciar i, a més a més, facilitant la posterior aplicació de color. L’entintador, és un altre artista que pot donar, en aquest procés, nova càrrega visual a l’obra del dibuixant. Un mateix llapis final, entintat per diferents entintadors pot donar com a resultat obres completament diferents i personals.

• Retolador o Retolista. La retolació pot fer-se per ordinador o a mà, encarregant-se de la mateixa el propi dibuixant o un professional especialitzat. Té amples possibilitats com a mitjà expressiu. En la retolació a mà, acostumaven a seguir-se els següents passos: Primer traçaven una pauta a llapis perquè les lletres es mantinguessin a un mateix nivell; després escrivien els textos, amb majúscules, reforçant la lletra dels encapçalaments. Quan hi havia exclamacions carregaven la tinta per tal que destaqués.

• Colorista. És qui aplica el color als còmics. Als setanta, aquest element va ser revalorat gràcies a Richard Corben. Actualment se’l considera com una part fonamental, recorrent majoritàriament a l’ordinador.

​

Elements d’un còmic:

 

• VINYETES:La vinyeta és l’espai que ocupa cada dibuix d’un còmic, el marc on queda enquadrat. De vegades, les vinyetes del còmic utilitzen recursos semblants alcine. Globus o bafarada: La bafarada és el lloc on l’autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. Ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa. Bafarada serrada: Un personatge que crida i el so d’una televisió Bafarada que pensa i que parla Delta múltiple

 

 

 

• TEXT: Tot i que no és un element principal del còmic, el text ajuda a la comprensió de la història. Per facilitar la comprensió del text es preferible utilitzar majúscules. On trobem el text?  Text de diàleg (Globus o bafarades)  Text narratiu (cartutx). Text de diàleg: És aquell que es fica dins les bafarades o globus (encara que hi ha autors que no utilitzen). Text narratiu (veu en off): No es limita a explicar el que es veu a la imatge, sinó que dona més informació. -Aclareixen modificacions temporals o accions paral·leles o successives -Aclareixen imatges que poden provocar confusió.

​

 

• IMATGE I ENQUADRAMENT: Gran pla General: Descriu tot l’ambient general on es desenvolupa l’acció. Pla general; Les figures apareixen completes i dominen sobre l’espai que els envolta. Pla americà: Els personatge apareix tallat per sobre dels genolls i en destaca el moviment. Pla mitjà: La figura apareix tallada a l’alçada de la cintura. Primer pla. Només apareix el cap del personatge. Pla detall: Mostra el detall d’algun element o personatge.

 

 

• IMATGE I PUNT DE VISTA: Normal: El nivell de la mirada del personatge coincideix amb el de l’observador. Picat: L’observador mira les coses des de dalt. El dibuix es fa de dalt a baix.  Contrapicat: L’observador mira les coses des de baix. El dibuix es fa de baix a dalt.

 

 

• RECURSOS SIMBÒLICS I METÀFORES VISUALS, ONOMATOPEIES.

 

 

Muntatge còmic:
La "posada en escena", o posada en pàgina, d'un còmic, és un factor molt important de la composició de les formes visuals, i determina en gran mesura l'estructura plàstica i narrativa alhora que crea diferents efectes estètics a partir de la visió global.

​

El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats; un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retrocés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.

​

Un aspecte curiós del muntatge d'un còmic és el denominat raccord, que consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment consinuase en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.

​

D'altra banda, el solapament és un cas especial de raccord, que consisteix en que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.

El split-panell ( 'vinyeta partida') consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.
Les vinyetes detall s'empren per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.

 

 

 

Enquadrament:
En l'àmbit cinematogràfic, i per extensió en el dels còmics, s'anomena enquadrament a les diferents escales de representació d'una figura en una determinada porció d'espai, en aquest cas la vinyeta. ">És a dir, els elements situats davant l'objectiu o la càmera divideixen l'espai en diversos plans, segons la seva distància, donant com a resultat figures de diversa magnitud. Igual que en el cinema, en el còmic es pren com a referència el cos humà. Existeixen molts tipus de plans o enquadraments que ja hem treballat. El més comuns:

​

 

• pla general: representa la figura humana sencera

• pla tres quarts: la figura humana apareix tallada fins als genolls

• pla mitjà: abasta la meitat de la figura humana, des de la cintura

• primer pla: representa una part concreta, generalment la cara, de la figura humana, dotant-la d'un especial èmfasi o protagonisme.

 

Ja que, com hem dit, la referència és el cos humà, el criteri emprat amb altres cossos serà diferent. ">Per exemple, una mosca que ocupi una vinyeta sencera serà un primer pla, no un pla general. D'aquesta manera, en la imatge de dalt, la figura de l'esquerra (A) mostra un pla general del personatge, mentre que la central (B) representa un pla mitjà i l'última (C), al seu torn, constitueix un primer pla. Tot això comporta una sèrie de implicatures i suposicions. A la figura B, s'espera que el lector entengui que el personatge té dues cames, encara que no estiguin representades, i que seran equivalents en grandària i posició al tors que sí es representa. D'altra banda, a la figura C, el lector ha intuir que sota el cap del personatge hi ha un cos sencer, és a dir, ha de suplir la part absent.

A més, es poden donar altres tipus de implicatures i deduccions per part del lector. Així, un cap menuda implica un cos prim, i al seu torn un cap gruixuda suposa un cos gros.

​

No obstant això, en ocasions la lectura pot ser equivocada (i per tant la interpretació del missatge que va voler transmetre l'autor) si no hi ha suficients detalls per poder intuir determinats elements. Per exemple, en la següent figura, seria necessari un altre tipus d'enquadrament per entendre completament les intencions del dibuixant.

​

Perquè el lector pugui dur a terme aquestes accions, caldrà recórrer a la memòria i a l'experiència. Aquest fenomen d'observar les parts però percebre el tot es coneix com a cloenda, segons Scott McCloud. Consisteix en completar mentalment una cosa que està incomplet, basant-nos en una experiència anterior. La cloenda també es dóna en les seqüències de fets: ja que el còmic narra una seqüència de fets contiunados mitjançant imatges estàtiques, es val de la clausura per fer que el lector interpreti el moviment on no n'hi ha.

El lector interpreta que entre les dues imatges s'han produït totes les posicions intermèdies fins a arribar d'un punt a l'altre.

​

​

​

Perspectives:
Els punts de vista inusuals permeten obtenir representacions alterades de l'espai amb l'objectiu de destacar o accentuar algun aspecte del lloc o l'acció representats. Tal i com ja hem treballat els diferents punts de vista d'un enquadrament i les seves connotacions en la narració són diversos i a tenen connotacions diferents. Els més comuns: 

​

• En picat: des de dalt de l'escena. Indica disminució o abatiment; 

• En contrapicat: des de baix, és a dir, des del «sòl» de l'espai. Indica poder o autoritat.

• Les escenes representades en picat o contrapicat produeixen una distorsió en la imatge, el que afecta la seva interpretació. A més, com es veu en la imatge anterior, la perspectiva incrementa la sensació d'angoixa de la situació representada. En el cas de la següent vinyeta, l'objectiu és que el lector se senti inferior i dominat pel monstre que apareix.

​

 

Vinyetes: 
La vinyeta és la unitat mínima de narració en una historieta o un còmic, representant una escena o un moment breu dins de la seqüència narrativa i sol tenir la forma d'un quadrat o rectangle, encara que també pot ocupar tota una pàgina i contenir més de una escena de la narració. És l'equivalent dels fotogrames cinematogràfics.

​

Scott McCloud diu carrer a l'espai entre dues vinyetes. Hi ha diferents tipus de vinyetes, que denotaran diversos significats:

Amb vores. És la vinyeta convencional, de forma quadrada o rectangular, dins de la qual s'inclou un moment de la narració.

Sense vores. És un recurs molt comú per reflectir diversos significats, per exemple espai il·limitat i serenitat (veure imatge a sota).

Formes variades: produeixen diferents sensacions, d'acord amb la situació de la narració, per exemple tensió o desencadenament de l'acció (veure imatge inferior).

Bordes ondulats: indiquen que es tracta d'un somni o ensomni d'un personatge:

El dibuixant pot jugar amb les convencions establertes i usar-les per crear diverses situacions, contradiccions o efectes.

Les vinyetes solen contenir un únic moment estàtic de la narració, encara que en ocasions descriuen tota una seqüència de fets.