Durant la segona meitat del s XX, es va desenvolupar un moviment artístic que es va basar en l'ésser humà com a punt de partida per a la reflexió artística.
A França, el 1960, artistes com Klein, Arman, Christo i Deschamps elaboren el Manifest dels Nous Realistes que han pres consciència de la seva singularitat col·lectiva. Nou Realisme és igual a nous acostaments perspectius a la realitat. Aquests artistes estaran oberts al món que els envolta i van pretendre acabar amb la separació entre l'art i la vida, fent art amb materials presos de la vida quotidiana, desposseint de la seva condició d'objectes. Tot i la la diversitat del seu llenguatge plàstic, percebien una base comuna per al seu treball; que és un mètode d'apropiació directa de la realitat. És una reacció contra l'aïllament dels informalistes i la tornada als orígens, considerant l'Art com una manifestació més de la cultura i la natura humanes.

 

• QUI POSA EL NOM
   

Pierre Restany va néixer el  24 de juny del 1930 i va ser un crític d’art francès conegut arreu del món com el fundador del moviment artístic nominat   Nou realisme francès .

Va passar la seva joventut al Marroc , i va completar les seus estudis a França, Irlanda i Itàlia, llicenciant-se en lletres i aconseguint una diplomatura superior en història de l'art i estètica. Però el que li va proporcionar el definitiu reconeixement internacional va ser el Nouveau réalisme , al 1960, moviment que preconitzava "el retorn a una visió concreta del món real" i del qual va ser ideòleg i fundador, al costat de figures tan destacades com Arman, César, Christo , Yves Klein, Niki de St Phalle, Martial Raysse, Mimmo Rotella o Jean Tinguely.
Pierre Restany va escriure el primer manifest d’aquest moviment a l’abril del 1960. Aquesta declaració conjunta va ser  firmada el 27 d’octubre del 1960, al taller de Yves Klein per: Yves Klein, Arman, Francois Dufrêne, Raymond Hains, Martial Raysse, Daniel Spoerri, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé. El Terme «Nou Realisme» va ser usat per primera vegada al maig de 1960 per Pierre Restany, per descriure les obres exposades a Milà dels artistes que van firmar la declaració. L'havien discutit abans amb Klein, qui preferia l'expressió réalisme d'aujourd'hui («realisme d'avui») i va criticar el terme «Nou». El 1961 es va unir César, Mimmo Rotella, després Niki de Saint Phalle i Gérard Deschamps.

Entre els molts reconeixements que tenia el potser més important crític d'art francès també s'inclou el premi més prestigiós que es concedeix en el nostre país a aquesta especialitat, el Premi Espais a la Crítica d'Art

 

Pierre Restany va morir a París el 29 de maig de 2003, a causa d’una diabetes,  i va ser enterrat al cementiri Montparnasse.

La seva vida va estar intensament dedicada a l'art, com a teòric, com a organitzador de grups, comissari d'exposicions i, sobretot, com a amic dels artistes.

 

• PER QUÈ SORGEIX

Aquest moviment sorgeix per la necessitat d'unir la vida i l'art tant com fos possible. Per la necessitat de criticar als objectes comercials produïts en massa, però centrant-se en la faceta més fosca del capitalisme . La societat necessita el retorn a la realitat fugint de l'art Abstracte de l'època. I aquest moviment oferia no representar res que fes referència a un món extern o intern, per proposar, en lloc d'obres, només fragments de la realitat. El nou realisme francès oferia un nou enfocament perceptiu de la realitat.

 

• HISTÒRIA POLÍTICA, SOCIAL, CULTURAL…

 

L'època realista a Europa s’inicia amb la revolució obrera de 1848 i a partir d’aquest moment els moviments revolucionaris van adquirint importància. D’altra banda la burgesia consolida el seu poder i deriva cap a postures més conservadores, fet que ajuda a la formació de governs en aquest segle.

Durant aquesta època també apareixen factors socials com el creixement demogràfic, la concentració en nuclis urbans, el desenvolupament de la indústria, el comerç i el progrés en tecnologia (com el telèfon).

Des del punt de vista ideològic apareix la filosofia positivista davant l’idealisme anterior, fet que a la vegada provoca un auge de les ciències (mètode experimental en medicina, teoria de l'evolucionisme de les espècies,  lleis de la herència).

És un moviment que sorgeix paral·lelament al Pop Art i el Dadaisme.

 

• PAÏSOS ON ES DESENVOLUPA

Sorgeix principalment a França, s’estén a Regne Unit, Itàlia, Països Baixos; a la resta d’Europa en general. Al haver la guerra el moviment fuig d’Europa i s'estén pels Països Anglosaxons.

 

• CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

-La societat i els seus problemes es van constituir en el tema central. En el realisme ja no importava el món subjectiu de l'autor, sinó l'entorn social i personal dels personatges.

-Els autors retrataven fidelment el que veien. Per això la literatura realista presentar assumptes versemblants, possibles i objectius.

-En aquesta recerca d'objectivitat, els autors realistes van adoptar l'actitud d'un cronista que observa el que passa i s'esforça per descriure-minuciosa i exhaustiva.

-Objectiva tenia un cap didàctic: va pretendre mostrar els defectes de la societat per crear la necessitat de corregir-los.

 

-Rebuig de l'expressionisme abstracte i de l’informalisme.

 

-Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.

 

-Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància universal (des del punt de vista social i cultural).

 

-Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats, destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.

 

-Caràcter irònic però sense intenció polèmica.

 

-En general, colors plans i intensos.

 

-Varietat de plantejaments expressius:

Pintures monocromes en colors groc, taronja, blau i daurat (Klein).

 

-Collage d'objectes reals sobre el suport i transformats visualment amb pintura (Manzoni, amic d'Ives Klein, va fer obres que el situen a l'Art Povera).

 

-Pintures de paisatges o figures en moviment gargotejades per a expressar sensació de moviment, inestabilitat o diferència d'escala (Richter).

 

-Estètica basada en els colors enlluernadors i els elements del habitat urbà i objectes de consum: llums de semàfors i senyalitzacions gegantesques de tràfic (Gaul); objectes quotidians, aparadors i paisatges urbans (Adami).

 

-Muntatge d'objectes quotidians destrossats que eren apilats o encaixats en planxes de plàstic transparent, de peces o carrosseries d'automòbils comprimides, d'objectes existents. (Arman, César, Daniel Spoerri).

 

• ARTISTES I OBRES:

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

• Yves Klein:  Klein fonia l'inconformisme dadaista amb una profunda espiritualitat que se sustentava en la seva passió per la filosofia oriental i per l'esoterisme. Totes les seves accions tenien per a ell un sentit metafòric i amb elles va anticipar pràctiques que després es van fer comuns al llarg de la dècada dels seixanta.

 

El 1954 va iniciar les seves pintures de camps monocromes, que al principi eren de diverses tonalitats però que finalment va reduir al blau ultramar. Aquest color va arribar a ser fins a tal punt una empremta de reconeixement de les seves obres que ell mateix el va batejar com a color IKB (International Klein Blue).

Les seves Antropometries són pintures realitzades per dones nues que es embadurnaven en blau IKB i es convertien en una continuació del pinzell de l'artista quan deixaven l'empremta dels seus cossos sobre llenços estesos a la paret o el terra. En ocasions les va realitzar en públic i acompanyat per músics, preludiando el que avui en diríem performances.

Klein va voler elevar a la categoria d'agent plàstic a diversos elements com el fum, l'aire o el foc, i, mitjançant un llançaflames, va realitzar diverses sèries de Pintures de foc, les superfícies mostraven l'empremta de múltiples i petites cremades. Les seves últimes obres van ser les Cosmogonies, suports pintats que deixava a l'aire lliure perquè els agents atmosfèrics actuessin sobre ells.

• César Baldaccini ("César"): Va ser un destacat escultor francès.

• Armand Fernández("Arman"): va ser un pintor i escultor francès, nacionalitzat americà.

• Raymond Hains: Va ser un artista singular i inclassificable, que participa en els moments clau de l'art francès de la postguerra sense arribar a aturar-se plenament en cap.

• Niki de Saint Phalle: Va ser de les artistes amb més renom del segle XX . fou  escultora, pintora i cineasta francesa.

• Christo: Artista que realitza instal·lacions ambientals junt a la seva muller.

 

• MATERIALS

S’usen tècniques com l’acumulació (llaunes, cotxes...) o d’altres com el collage o la pintura matèrica. L'objecte és tema i matèria artística. Cada autor el tracta de manera diferent, però tots dins d'un procés de recuperar, anul·lar o enganxar, més que de creació en el sentit tradicional. En això coincideixen amb el Pop Art.