moviments artístics
Nou Realisme Francés
Durant la segona meitat del s XX, es va desenvolupar un moviment artístic que es va basar en l'ésser humà com a punt de partida per a la reflexió artística.
A França, el 1960, artistes com Klein, Arman, Christo i Deschamps elaboren el Manifest dels Nous Realistes que han pres consciència de la seva singularitat col·lectiva. Nou Realisme és igual a nous acostaments perspectius a la realitat. Aquests artistes estaran oberts al món que els envolta i van pretendre acabar amb la separació entre l'art i la vida, fent art amb materials presos de la vida quotidiana, desposseint de la seva condició d'objectes. Tot i la la diversitat del seu llenguatge plàstic, percebien una base comuna per al seu treball; que és un mètode d'apropiació directa de la realitat. És una reacció contra l'aïllament dels informalistes i la tornada als orígens, considerant l'Art com una manifestació més de la cultura i la natura humanes.
-
QUI POSA EL NOM
Pierre Restany va néixer el 24 de juny del 1930 i va ser un crític d’art francès conegut arreu del món com el fundador del moviment artístic nominat Nou realisme francès .
Va passar la seva joventut al Marroc , i va completar les seus estudis a França, Irlanda i Itàlia, llicenciant-se en lletres i aconseguint una diplomatura superior en història de l'art i estètica. Però el que li va proporcionar el definitiu reconeixement internacional va ser el Nouveau réalisme , al 1960, moviment que preconitzava "el retorn a una visió concreta del món real" i del qual va ser ideòleg i fundador, al costat de figures tan destacades com Arman, César, Christo , Yves Klein, Niki de St Phalle, Martial Raysse, Mimmo Rotella o Jean Tinguely.
Pierre Restany va escriure el primer manifest d’aquest moviment a l’abril del 1960. Aquesta declaració conjunta va ser firmada el 27 d’octubre del 1960, al taller de Yves Klein per: Yves Klein, Arman, Francois Dufrêne, Raymond Hains, Martial Raysse, Daniel Spoerri, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé. El Terme «Nou Realisme» va ser usat per primera vegada al maig de 1960 per Pierre Restany, per descriure les obres exposades a Milà dels artistes que van firmar la declaració. L'havien discutit abans amb Klein, qui preferia l'expressió réalisme d'aujourd'hui («realisme d'avui») i va criticar el terme «Nou». El 1961 es va unir César, Mimmo Rotella, després Niki de Saint Phalle i Gérard Deschamps.
Entre els molts reconeixements que tenia el potser més important crític d'art francès també s'inclou el premi més prestigiós que es concedeix en el nostre país a aquesta especialitat, el Premi Espais a la Crítica d'Art
Pierre Restany va morir a París el 29 de maig de 2003, a causa d’una diabetes, i va ser enterrat al cementiri Montparnasse.
La seva vida va estar intensament dedicada a l'art, com a teòric, com a organitzador de grups, comissari d'exposicions i, sobretot, com a amic dels artistes.
-
PER QUÈ SORGEIX
Aquest moviment sorgeix per la necessitat d'unir la vida i l'art tant com fos possible. Per la necessitat de criticar als objectes comercials produïts en massa, però centrant-se en la faceta més fosca del capitalisme . La societat necessita el retorn a la realitat fugint de l'art Abstracte de l'època. I aquest moviment oferia no representar res que fes referència a un món extern o intern, per proposar, en lloc d'obres, només fragments de la realitat. El nou realisme francès oferia un nou enfocament perceptiu de la realitat.
-
HISTÒRIA POLÍTICA, SOCIAL, CULTURAL…
L'època realista a Europa s’inicia amb la revolució obrera de 1848 i a partir d’aquest moment els moviments revolucionaris van adquirint importància. D’altra banda la burgesia consolida el seu poder i deriva cap a postures més conservadores, fet que ajuda a la formació de governs en aquest segle.
Durant aquesta època també apareixen factors socials com el creixement demogràfic, la concentració en nuclis urbans, el desenvolupament de la indústria, el comerç i el progrés en tecnologia (com el telèfon).
Des del punt de vista ideològic apareix la filosofia positivista davant l’idealisme anterior, fet que a la vegada provoca un auge de les ciències (mètode experimental en medicina, teoria de l'evolucionisme de les espècies, lleis de la herència).
És un moviment que sorgeix paral·lelament al Pop Art i el Dadaisme.
-
PAÏSOS ON ES DESENVOLUPA
Sorgeix principalment a França, s’estén a Regne Unit, Itàlia, Països Baixos; a la resta d’Europa en general. Al haver la guerra el moviment fuig d’Europa i s'estén pels Països Anglosaxons.
-
CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
-La societat i els seus problemes es van constituir en el tema central. En el realisme ja no importava el món subjectiu de l'autor, sinó l'entorn social i personal dels personatges.
-Els autors retrataven fidelment el que veien. Per això la literatura realista presentar assumptes versemblants, possibles i objectius.
-En aquesta recerca d'objectivitat, els autors realistes van adoptar l'actitud d'un cronista que observa el que passa i s'esforça per descriure-minuciosa i exhaustiva.
-Objectiva tenia un cap didàctic: va pretendre mostrar els defectes de la societat per crear la necessitat de corregir-los.
-Rebuig de l'expressionisme abstracte i de l’informalisme.
-Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.
-Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància universal (des del punt de vista social i cultural).
-Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats, destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.
-Caràcter irònic però sense intenció polèmica.
-En general, colors plans i intensos.
-Varietat de plantejaments expressius:
Pintures monocromes en colors groc, taronja, blau i daurat (Klein).
-Collage d'objectes reals sobre el suport i transformats visualment amb pintura (Manzoni, amic d'Ives Klein, va fer obres que el situen a l'Art Povera).
-Pintures de paisatges o figures en moviment gargotejades per a expressar sensació de moviment, inestabilitat o diferència d'escala (Richter).
-Estètica basada en els colors enlluernadors i els elements del habitat urbà i objectes de consum: llums de semàfors i senyalitzacions gegantesques de tràfic (Gaul); objectes quotidians, aparadors i paisatges urbans (Adami).
-Muntatge d'objectes quotidians destrossats que eren apilats o encaixats en planxes de plàstic transparent, de peces o carrosseries d'automòbils comprimides, d'objectes existents. (Arman, César, Daniel Spoerri).
-
ARTISTES I OBRES:
-
Yves Klein: Klein fonia l'inconformisme dadaista amb una profunda espiritualitat que se sustentava en la seva passió per la filosofia oriental i per l'esoterisme. Totes les seves accions tenien per a ell un sentit metafòric i amb elles va anticipar pràctiques que després es van fer comuns al llarg de la dècada dels seixanta.
El 1954 va iniciar les seves pintures de camps monocromes, que al principi eren de diverses tonalitats però que finalment va reduir al blau ultramar. Aquest color va arribar a ser fins a tal punt una empremta de reconeixement de les seves obres que ell mateix el va batejar com a color IKB (International Klein Blue).
Les seves Antropometries són pintures realitzades per dones nues que es embadurnaven en blau IKB i es convertien en una continuació del pinzell de l'artista quan deixaven l'empremta dels seus cossos sobre llenços estesos a la paret o el terra. En ocasions les va realitzar en públic i acompanyat per músics, preludiando el que avui en diríem performances.
Klein va voler elevar a la categoria d'agent plàstic a diversos elements com el fum, l'aire o el foc, i, mitjançant un llançaflames, va realitzar diverses sèries de Pintures de foc, les superfícies mostraven l'empremta de múltiples i petites cremades. Les seves últimes obres van ser les Cosmogonies, suports pintats que deixava a l'aire lliure perquè els agents atmosfèrics actuessin sobre ells.
-
César Baldaccini ("César"): Va ser un destacat escultor francès.
-
Armand Fernández("Arman"): va ser un pintor i escultor francès, nacionalitzat americà.
-
Raymond Hains: Va ser un artista singular i inclassificable, que participa en els moments clau de l'art francès de la postguerra sense arribar a aturar-se plenament en cap.
-
Niki de Saint Phalle: Va ser de les artistes amb més renom del segle XX . fou escultora, pintora i cineasta francesa.
-
Christo: Artista que realitza instal·lacions ambientals junt a la seva muller.
-
MATERIALS
S’usen tècniques com l’acumulació (llaunes, cotxes...) o d’altres com el collage o la pintura matèrica. L'objecte és tema i matèria artística. Cada autor el tracta de manera diferent, però tots dins d'un procés de recuperar, anul·lar o enganxar, més que de creació en el sentit tradicional. En això coincideixen amb el Pop Art.
-
ACTUALITAT
Aquest moviment no ha desaparegut i les tècniques utilitzades es segueixen utilitzant avui en dia . Podem trobar-lo representat sobretot a la moda . Destaquem l’influencia de Yves Klein a l’actualitat ; es fan homenatges a aquest artista en diversos àmbits constantment , desde un vestit blau klein a la pasarela de la setmana de la moda de Nova York fins a quadres pintats amb la seva tècnica de “dona-pinzell”. També altres artistes com César o Armand són referents per molts d’avui en dia ; “Le Pouce” i “Really Really Good” de Trafalgar Square. Podem trobar obres d’acumulació a molts museus , tècnica creada per Armand.
Fins i tot algunes celebrities s’han manifestat a través d’aquest moviment , com Kendall Jenner amb la tècnica “dona-pinzell” que buscava reclamar els drets de les dones a través de l’art .
-
ÀMBITS PARAL·LELS
Arquitectura: Els nous realistes són un grup d'arquitectes australians que es proposen crear un "nou realisme" en arquitectura, basat en la comprensió dels desenvolupaments passats en la disciplina de l'arquitectura i en les exploracions modernes de les noves tecnologies en els camps de tecnologia de disseny i construcció.
Literatura: Els filòsofs austríacs Franz Brentano i Alexius Meinong van enunciar per primera vegada el principi cardinal d'aquest nou realisme: que el que la ment sap o percep existeix independentment dels actes de coneixement i de percepció. Desenvolupant-se principalment com una polèmica contra l'idealisme, aquest nou realisme va ser representat abans de 1900 a Anglaterra en els treballs d'homes com John Cook Wilson, Thomas Case, H. B. Joseph i H. A. Prichard. S'han produït polèmiques realistes similars a Suècia i Itàlia.
A Amèrica, el moviment conegut com a Nou Realisme data dels escrits crítics de William P. Montague i Ralph Barton Perry el 1901 i el 1902. El seu objectiu immediat era refutar la "refutació" del realisme de Josiah Royce, que havia basat en l'afirmació que el El coneixedor i el conegut no podien ser independents entre si i encara estan relacionats. El moviment va tenir forma definitiva quan Montague i Perry es van unir per altres quatre en un comunicat d'un nou programa realista ("El Programa i Primera Plataforma de Sis Realistes") el 1910.
A Anglaterra, el Nou Realisme va prendre forma explícita en els treballs de T. P. Nunn, Bertrand Russell i G. E. Moore. A Amèrica i Anglaterra, els Nous Realistes van afirmar la independència de la consciència i el seu objecte, però aviat van aparèixer diferències greus entre els dos grups i entre els individus de cada grup. Les diferències van ser particularment notables en les seves declaracions sobre la naturalesa de la consciència i del seu objecte, i de la relació entre elles. Els nous realistes nord-americans, d'altra banda, van prendre la seva visió de la consciència de William James. Mentre ell, també, va descriure la consciència com una relació, James va negar que hi hagués alguna cosa únicament mental o psíquic en absolut, i la consciència associada més aviat amb les respostes o funcions conductuals de l'organisme.
Teatre: Podríem englobar a la part de Teatre les performance que feia Yves Klein al practicar la tècnica de “Dona-pinzell” amb dones despullades mentre homes miraven desde el públic.
Moda: La marca de disseny Celine va presentar la col·lecció de primavera/ estiu de 2017 inspirada en Yves Klein.
Céline ofereix una peça immaculada de color blanc gairebé alterada en contacte amb les "Antropométries" de Klein.
Ara es tracta d'un vestit gairebé translúcid que aquest blau tan sol·licitat és depredat. Una dona plena d'actitud que sembla admirar i gaudir de l'impacte provocat per aquesta oposició de colors, tan natural com l'altre que respon a un procés químic complicat. Imparablement, Phoebe Philo presenta una nova noció de glamour composta com una subtil hibridació de sofisticació insolent, confort sensual i rigor artístic. Draped i fluid, la peça promet entrar a la llegenda.