DEL 7 DE FEBRER AL 19 DE MAIG DE 2019
El passat 13 de març vam visitar al CaixaForum l’exposició titulada “Poètiques de l’emoció”, organitzada en 3 sales durant les quals se'ns explica com expressem els humans les emocions al llarg de la història de l’Art. Per tant hi ha un conjunt d’obres contemporànies i d’altres que no; fotografies, obres audiovisuals, obres pictòriques, escultures….
“LES OBRES MOSTREN COM LES EMOCIONS BÀSIQUES COMUNES A L'EXPERIÈNCIA HUMANA SÓN TRANSFORMADES EN EMOCIONS ESTÈTIQUES I REPRESENTADES PER MITJÀ DE GESTOS, SIGNES I FORMES QUE SOBREVIUEN AL LLARG DEL TEMPS”
Com ja he mencionat està repartida en 3 sales de 3 colors diferents:
SALA 1, vermell: Aquí ens mostren les emocions en la persona, les expressions, la cara, les mans, la postura corporal...
SALA 2, blanc: En la següent sala ens mostren les emocions a través del paisatge amb la fotografia i la pintura.
SALA 3, groc: L’última sala es centra més en el sentiment de revolta a través de les protestes, el flamenc…
SALA 1
Anònim. Fragment de calvari amb sis personatges. 1460-1480
En aquesta primera obra del gòtic podem veure sobretot el patiment. Abans formava part d’un grup escultòric amb un Crist i una creu, i hi podem reconèixer personatges com la Verge Maria, Maria Magdalena, Longinos… Com podem observar mostren les emocions de sofriment amb la seva postura, les seves expressions i el moviment i pes de les robes.
Bill Viola. The Silent Sea. 2002
Després vam veure la comparació de l’obra anterior amb aquesta molt més actual i amb un format totalment diferent, tot i que amb un missatge semblant. Podem veure un vídeo d’un minut en el qual 4 homes i 3 dones van mostrant diferents emocions (por, tristesa, soberbia, pena...), que després l’artista ha posat a càmera lenta i dura 10 de minuts. Així doncs podem veure com una sola emoció pot ser expressada de múltiples formes i en diferents èpoques. L’obra sembla una ona mostrant aquest progrés dels sentiments.
Ramon Padró Pijoan. La Pietat. 1850.
En aquesta escultura d’estil més tradicional tornem a veure com el sentiment de dolor cobra sentit mitjançant l’expressió corporal, en el moviment i els rostres, de manera que aporta realisme al sentiment religiós i a la vegada mostra el patiment d’una mare davant d’un fill.
Enric Folgosa Martí. Funeral a Kosovo. 1998
Una altra vegada veiem la comparació entre aquesta i l’obra anterior. Aquesta, molt més actual, mostra gairebé la mateixa temàtica mare-fill, però mostrant les emocions a través de les pinzellades i el moviment que donen a la composició.
Manolo Millares. Humúnculo. 1960
A continuació vam comentar una obra totalment diferent, del Existencialisme i l’Informalisme, dins de la mateixa temàtica. L’autor crea una obra de la qual arrenca la pròpia matèria, fent uns forats o buits que ja no es podran tornar a unir, simulant aquesta mateixa emoció de buidor o ràbia. E´seu títol també ens dona informació del seu significat, és com si la obra estigués viva, un humúncul, una criatura extranya, i fins hi tot hi ha persones que interpreten una cara en el quadre.
Anònim. Escola hispanoflamenca. Davallament davant la Creu. 1500-1510
Es tracta d’un quadre religiós on es mostra Jesucrist, i un altre cop podem veure que transmet amb el seu cos i les expressions de tots els personatges. Aquesta vegada però podem veure com les tonalitats també entren en joc, fent servir colors càlids en els 3 personatges que envolten a Jesucrist i Maria, que estan en tonalitats fredes i per tant tenen més patiment.
Gina Pane. Action Psyché. 1974
Aquestes tres fotografies són extretes d’una performance, feta a una galeria a París, on l’artista va col·locar un públic i es va infringir ferides superficials per tal de sangrar. Amb aquesta acció el que volia era transmetre el dolor psicològic a través del físic. Fereix el melic, el ventre, símbol de vincle amb l'ésser. Es considera Body Art.
SALA 2
Günter Förg. Sense títol. 1988
Aquesta obra està formada per 2 blocs de 500kg de bronze pintat de negre. Entrant ja en la sala de paisatges, veiem com simbolitza un bosc de nit, la ràbia. D’això ens parla la seva textura, el seu material i les seves magnituds. És fred, dur i la superfície és rugosa i sembla esgarrapada. Toca diferents sentits i, per tant, maneres diferents de sentir.
Carla Andrade. Geometría de ecos.2013
La fotògrafa vol mostrar les seves emocions segons el lloc on es fotografia. Juguen un paper important les dualitats de buit i ple, blanc i negre… i l’home petit al voltant de la naturalesa.
Shririn Neshat, Turbulent, 1998
En una sala podem trobar dues pantalles, l’una davant de l’altra. A cadascuna hi ha una imatge diferent però no comencen a la vegada. Comença l’home, cantant d’esquenes al públic una cançó normal de l’època, sense cap tipus de moviment de càmera. En finalitzar aquest, s’inicia l’altre, que ens mostra una dona vestida de negre, cantant de cara els seients però sense públic, improvitzant una melodia, i amb moviments de càmera, que gira al seu voltant. Ens vol mostrar les emocions a través de la música, on les dones no tenen un paper principal, sino l’home. Es centra també en el món islàmic com a reflexió.
SALA 3
Esther Ferrer. Extranyesa, despreci, dolor i un llarg etc. 2013
Aquest video mostra a l’artista passant per emocions d’un extrem a l’altre, de la ràbia al dolor, enquadrant només el seu rostre.
Joan Miró. Ballarina. 1981
L’autor ens mostra d’una manera completament diferent a totes les anteriors el sentiment. És escultura contemporània que no mostra un cos humà realista, però tot i així podem entendre que intenta expressar, a través dels braços i les mans.
Colita, 1963-1978
Amb aquesta col·lecció de fotografies veiem el sentiment vist des de la cultura i la música flamenca, i aquest sentiment es transmet directament al públic i els que els envolten.
Iván Argote. Birthday. 2009
Per finalitzar ens trobem una obra en format de video però més reportatge, en que l’artista entra en un ascensor ple de gent a París, i els hi demana que li cantin l’aniversari feliç. En les imatges podem veure les expressions de felicitat de la gent mentres canta.
Comentarios