Títol de l’exposició: JULIO GONZÁLEZ - Dibuixos, papers i figures de la col·lecció de l'IVAM (institut valencià d’art modern).
Durada de l’exposició: Dimecres 19 de Setembre - Diumenge 30 de Desembre Data de la visita 13 de Novembre.
Comissari de l’exposició: Comissariada per J. F. Yvars, professor, historiador de l'art i antic director de l’IVAM, la mostra reuneix una setantena de dibuixos i quatre escultures procedents de la col·lecció del museu valencià.
El passat 13 de Novembre vem visitar l’Espai Volart que forma part de la Fundació Vila Casas. Aquesta és una fundació privada que compta amb 4 museus repartits entre Barcelona i Girona, va néixer sent una petita col·lecció d’art d’Antoni Vila Casas, un farmacèutic interessat en l’art, fins a expandir-se en aquests museus.
L’espai Volart està dedicat a acollir exposicions temporals d’artistes contemporanis catalans, en aquest cas Julio González. En aquesta exposició podem trobar un recorregut cronològic de diferents dibuixos de l’artista i algunes escultures, on es pot veure la seva evolució en estil, temàtica i tècniques, marcat per les seves experiències personals, polítiques, amoroses.... Està repartida en dues plantes començant per els seus primers anys a la primera i baixant fins el recull més proper a la planta baixa.
Abans de començar la visita guiada vam fer una petita activitat per iniciar l’explicació i posar-nos en context. Per grups ens van repartir un dossier amb imatges de fragments de les obres de Julio, i l’objectiu era trobar-los en la sala i posar l’any i el títol de l’obra. D’aquesta manera ens vam començar a fixar en la relació que tenia l’època en la que es va pintar el quadre i les formes o elements que utilitzava.
Començant per la primera planta, d’acord amb l’ordre cronològic,i podem veure com als seus inicis dibuixa amb traços més relaxats i línies corbes, materials suaus, no gaire agressius, com pastels, llapis, tinta, etc.. Pinta obres com les maternitats, tema molt recurrent en la seva trajectòria artística on mostra una mare portant en braços el seu fill. També apareixen dones pentinant-se i duent a terme diferents accions ja que, com va comentar la guia, l’obra de Julio González és un elogi a la figura de les dones. En aquests primers anys també es veuen retrats de les seves parelles amoroses o autoretrats, sempre tirant cap a l’art figuratiu amb un estil molt personal.
El fet de que Julio Gonzalez es formés artísticament als inicis del Modernisme i les avantguardes a Barcelona es comença a notar més endavant en la seva obra, així com les amistats que fa a Paris. Allà es on trasllada més tard per dedicar-se plenament a l’art i trobar més sortides, coincidint amb l'època de la boheme i els barris artístics. Així doncs es comença a endinsar en el món de l’art abstracte i comença a variar, a canviar el traç ara amb línies rectes i fortes, desapareix bastant el color com l’entenia abans i utilitza més la tinta, tot comença ser més geomètric. A la planta inferior és on comencem a veure integrats tots aquests factors en les seves creacions. Segueix mostrant temes vistos anteriorment com dones pentinant-se (de manera abstracte ara) i n’apareixen de nous com les màscares que es repetiran en la seva obra, es veu clarament en els seus dibuixos el treball del volum d’una manera diferent que només s’entén veient les seves escultures. També podem trobar obres escultòriques molt marcades pels seus inicis treballant en la orfebreria que li van permetre conèixer aquests materials com el ferro i poder crear més endavant. Les seves escultures no són figuratives i juguen molt amb l’espai i el buit, ell deia que “dibuixava en l’espai”. El seu estil s'acaba identificant com cubista i surrealista.
Després de fer la visita guiada fixant-nos en algunes de les seves obres ens trobem amb un espai interactiu, a la planta superior, on hi ha un tipus de trencaclosques, diferents peces per construir una estructura similar a les escultures de l’estil de l’autor, amb l’objectiu d’endinsar-se en la seva manera de treballar amb diferents formes i volums.
Comentari d’un dibuix i una escultura:
Etudes de masques, 1941
16,3 x 24,8 cm
Es tracta d’un dibuix d’estudi per a la creació d’escultures. Com ja he comentat abans les màscares són un tema recurrent en l’obra de Julio i aquest n’és un exemple clar. El pinta cap al final de la seva vida i podem veure les influències com el cubisme. Són 3 màscares diferents dibuixades amb formes geomètriques, mostrant expressions agressives. Els materials que utilitza són la tinta a ploma, les ceres per donar color a alguns espais (vermell, negre, blanc), sobre paper. Podem observar que utilitza el color i el cobrir unes superfícies o altres per tractar el volum real que tindria si fos una escultura.
Madame cactus, 1939-1940
79,3 x25,6 x 19,2 cm
Aquesta obra també la va crear cap als últims anys de la seva vida. Està feta de bronze forjat, un material innovador en quant a art que ell coneixia molt bé pel fet d’haver treballant en l’orfebreria en la seva joventut. Aquest coneixement del material li permet plasmar un altre dels seus temes recurrents: els homes i dones cactus. Les persones cactus apareixen com a evolució dels dibuixos inicials de dones pentinant-se, que al llarg dels anys dibuixa més rectes, geomètriques i abstractes fins a semblar cactus. Aquesta escultura te les corbes d’una dona i punxes clavades per tota l’estructura. És exempta i juga molt amb l’espai i el buit, les llums i les ombres, ja que la seva forma tant peculiar fa que depenent del lloc o la il·luminació des d’on contemplis l’escultura, canviï gairebé completament. La intenció de Gonzàlez era dibuixar en l’espai, canviar el concepte de les escultures clàssiques i fusionar el volum i el dibuix.
Comments