El 23 de Novembre vem visitar Can Framis de la Fundació Vila Casas. Es tracta d’un espai rehabilitat d’una vella fàbrica tèxtil del Poblenou convertida en un espai dedicat a l’art obert al 2009, que conté una col·lecció permanent de diferents artistes contemporanis vinculats a Catalunya des de la dècada dels 60 fins a la actualitat, dividit en 3 plantes. Hi podem trobar sobretot art abstracte però també figuratiu.
Vem començar per la 3a planta on la guia ens va parlar d’una obra de Ignasi Aballí- Sang 1998: es tracta d’un conjunt de 25 quadres (coincidint amb el nombre de fotogrames que hi ha en cinema) amb taques de sang falsa (tanta com litres de sang hi ha al cos humà), i que si posem en fila fa una seqüència de la sang movent-se. Aquí podem observar el fort concepte que hi ha darrera d’una obra aparentment senzilla. Seguidament vam veure una obra hiperrealista que es centrava en la textura dels elements representats, en aquest cas un tros de la vorera i la carretera del Passeig de Gràcia de Barcelona, que intenta convertir lu ordinari en extraordinari.
Al costat vam poder veure un paisatge realista de l’skyline de Barcelona amb tons pastels, però modificat rarament per els edificis que estan modificats i el punt de vista, ja que és impossible aconseguir aquesta visió en la vida real de tot el que hi apareix. Sobre la ciutat hi ha un núvol amb forma del de la bomba nuclear de color rosa que sembla que intenta denunciar la contaminació o la toxicitat de la ciutat en aquell moment d’una manera no tant explícita.
Més endavant vam veure un retrat de Frida Kalo fet amb bosses de plàstic de colors, amb un llum fluorescent darrere i amb un vidre protegint. Una obra de l’any 2000 de l’artista Mario Pasqualotto titulada Frida in plastic bags: “Ahí les dejo mi retrato”. Es tracta d’una imatge icònica convertida en una crítica a la contaminació fent bonic algo lleig com és el material utilitzat.
Després vam veure una pintura inspirada en una fotografia d’un diari i que l’autor, Gregori Iglesias, modifica amb dramatisme, dripping, fent-la borrosa… per mostrar la decadència de la imatge d’una llibreria destruïda pels bombardejos i incendis de la guerra, tot i que va ser pintat posteriorment al 2006.
Més endavant vam veure dues obres semblants en format i concepte de Gerard Fernandez Rico, titulades polietilè 1 i 2. Simplement són quadres fets d’un sol material sense cap modificació; el primer daurat brillat com una manta termica que sembla que denuncia la crisis dels refugiats i les guerres, el segon és una bossa d'escombraries negra que sembla que critica la contaminació.
D’estil completament diferent trobem l’obra de Jordi Alcara en que “dibuixa a cops”, agafa una superficie blanca i li clava trossos de vidre que després conecta amb cordills banyats en pintura. Juga amb el concepte i les llums i ombres ja que la obra canvia segons la il·luminació.
Ja acabant vam comentar una obra que es titula KL45, que fa una reflexió sobre la pintura, amb colors vius i tècniques més actuals.
En acabar la visita guiada vam tenir temps de visitar amb calma tot el museu i analitzar algunes obres.
SALA 2- PLANTA BAIXA- ANTONI TÀPIES I ANTONI LLENA
La sala que em va tocar analitzar a mi compta amb 4 obres de Tapies i 3 de Llena que he analitzar formalment.
ANTONI TÀPIES: Nascut a Barcelona el 1923 era un artista i escultor català considerat un dels grans renovadors de l’art contemporani espanyol i avantguardista. Destaca per la seva obra gràfica i el seu interès pels materials; pols, terra, materia… També per les seves tècniques innovadores ( les superfícies arenoses amb esquerdes i talls típics de la pintura matèrica o el grattage). Influenciat per artistes com Miró i Klee van augmentar les composicions iconogràfiques, l’ús de símbols i elements recurrents al llarg de la seva trajectòria; elements geomètrics, lletres i números, signes representatius de Catalunya donat el seu interès polític que sovint es reflectia en el seu art, trepitjades, objectes marcats… S'inclina per temes tradicionals però sempre revaloritzant els materials amb obres permeables en el social i polític.
Gran tríptic, 1990
197 x 294cm
Aiguafort i aiguatinta, vernís tou i serigrafia en diverses tintes.
Es tracta d’una obra abstracta de l’estil típic de Tàpies. Com ja diu el seu títol la podem dividir en 3 parts iguals verticalment. Tot i així tot el quadre té les mateixes tonalitats; al fons colors càlids poc saturats com el marró o el crema, i a sobre elements o bé blancs o bé negres. A la primera divisió començan per l’esquerra podem veure un número 1 encerclat a la part superior. A la meitat horitzontalment hi ha diferents pinzellades amb negre que recorden lletres o números com un “3” o una “L”. En la divisió de la 1a i la 2a secció de la pintura podem veure a la part superior una creu llatina de color negre. A la segona part tornem a trobar un número encerclat, en aquest cas el 2, a la part superior. A la part inferior veiem com comença un requadre negre que continua a l’última secció, amb la paraula “TRES”, escrit en majúscula i lletra de pal. Ja a la tercera part trobem una altra vegada el número 3 encerclat i el que sembla una “T” girada gran de color negre. També hi ha taques que semblen regalims de color negre en algunes parts de la pintura.
Tots els traços estan fets de manera que semblen descuidats i impulsius, gens controlats, tot i tractar-se de línies geomètriques. Tampoc hi ha un tractament de la llum, no hi ha ombres ni il·luminació, i els colors són més aviat plans.
Matèria de la cortina, 2005
160 x 160cm
Tècnica mixta sobre fusta
Aquesta és una obra que juga molt amb les textures i els materials. És una obra quadrada, a cada punta hi ha una acumulació del que sembla sorra, amb la silueta d’un martell, orientat de diferent manera a cada lloc. El fons sembla estar fet amb un “tapete”, unes cortines de ganxet, com si les hagués deixat sobre el suport i després hagués pintat amb esprai per sobre per deixar la silueta. Ocupant tota la pintura hi ha una creu feta rascant que va de punta a punta gairebé. A la part superior d’aquesta creu hi ha una “a” feta també rascant, i just a sota hi ha una creu llatina de la mateixa manera. A la part inferior, sobre aquesta creu llatina, hi ha rascats números de 1-7. Els colors són apagats, foscos i poc saturats, sobretot negre, gris i marrons. Aconsegueix aquesta textura amb la pintura matèrica perquè els materials són pols de marbre que cobreix amb vernís i sembla sorra, que després rasca amb eines dures i punxegudes.
S/t, 1982
98 x 98cm
Tècnica mixta sobre tela
📷
La següent obra de Tàpies no és cap suport com les anteriors sinó que es tracta d’una catifa. Aquesta està pintada, trencada, rasgada… És quadrada i marró, té les dues cantonades inferiors tallades de forma cuadrada també. Al centre hi ha pintat un quadrat negre, pintat per dins només la meitat en diagonal. Sobre aquest quadrat pintat hi ha una L a cada cantonada, i al lateral dret sembla que hi hagi escrit “TE”. Sota el quadrat hi ha diferents marques del cul del pot de pintura blanca i petjades també blanques.
Miracle, 1998
66 x 81 cm
Tècnica mixta sobre fusta
Aquesta obra també destaca per la seva textura. Tota la superfície està coberta amb pols de marbre i vernís com la que hem vist abans, però amb un relleu fet amb línies en diferents direccions, que creen dos quadrats al centre de l’obra. Tota aquesta superfície és de colors obscurs, marró i negre, com si estigués cremat. Al centre i en diagonal cap a la part superior hi ha un tros de la superficie en forma de rectangle que no està cobert, i on està escrit en blanc “MIRACLE”. Als dos costats d’aquest rectangle hi ha dos gargots fets amb pintura blanca.
ANTONI LLENA:
Nascut a Barcelona el 1942, Antoni Llena va ser pioner, a meitat dels anys seixanta, de l’art pobre i efímer a Catalunya. Destaca per les escultures efímeres i treball amb paper. Treballant amb paper retallat i amb una voluntat d’art efímer i fràgil, el va portar a replantejar l’espai constructiu i la idea de volum. És autor també d’obra pública urbana que transmet la mateixa fragilitat de la seva obra en paper. Després d’un llarg parèntesi creatiu, el 1979 s’incorpora de nou a l’escena artística fins l’actualitat. Ha participat en exposicions al Patio Herreriano de Valladolid, al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid... i ha presentat la seva obra a la Fundació Miró i a la Fundació Tàpies.
Entremig, 1988
166 x 150cm
Tècnica mixta sobre paper
Aquesta obra és un collage simple de grans dimensions. Hi ha diferents tipus de paper (translúcids, més durs...) i de diferents colors i mides: rosa pàl·lid, gris verdós pàl·lid o blanc. Tots aquests estan tallats, trencats i enganxats, pintats… contrastant amb un fons blanc llis.
A la part esquerra trobem el paper rosa, doblegat per la cantonada superior, estripat per l’altre costat de manera que forma un rectangle, i està pintat amb esprai taronja en la part que s’amaga darrera l’altre paper. Aquest paper és el gris, i té forma de quadrat tallat en diagonal, té un mig cercle pintat de color negre. Entre aquests dos papers hi ha un tros de paper translúcid pintat de color negre que uneix. Unit també al paper gris del cercle hi ha un altre paper del mateix color radera, tallat de forma rectangular, amb un tall al centre des d’on surt un altre paper translúcid blanc. Aquesta zona té algunes parts pintades amb esprai daurat. A la part inferior també hi ha taronja. Tot el conjunt sembla formar un rectangle. Juga amb l’espai i la superposició dels elements per crear una mica de volum, tot i que és molt plana.
Allò que cada cosa té d’indecible n16, 1999
140 x 98 cm
Tècnica mixta sobre fusta
Aquesta abstracte no té res a veure amb l’anterior. El fons és de color blanc trencat i l’obra gira al voltant d’una fusta col·locada en horitzontal a la meitat del suport, com si fos una estanteria. sobre aquesta hi penja un paper blanc translúcid, amb dos trossos de cinta adhesiva americana enganxats en paralel, i un tros de paper negre enganxat a una punta, penjant. Sobre el tauló de fusta a la part esquerra hi ha algo embolicat amb papers de diferents colors; blanc, negre, daurat… i unes cintes negres amb lletres blanques.
Al costat del paper negre penjant hi ha un petit rectangle de polièster blanc enganxat al fons. En paralel hi ha una pedra oxidada clavada. El fons està tacat a la part superior amb pintura de color vi en diagonal i algunes gotes i marques petites per la resta de l’obra.
Bestiola, 2012
35 x 40 x 40 cm
Tècnica mixta
Aquesta és l’obra més diferent de tota la sala ja que és una escultura. S’aguanta dreta sobre dues potes fetes amb el que semblen pals de gelat, llimats i pintats a la meitat superior de color blanc. Sobre hi ha el cos fet amb una bola de paper arrugat de color marró clar, que acaba en el cap. Aquest cap arrugat està pintat de color negre, amb el detall de l’ull pintat de color marró. De perfil sembla la cara d’un home cridant, amb només la meitat superior del cos o amb cos d’animal.
Comments